dijous, 23 febrer de 2012

La senyora Rius, la zoofília d’en Dalí, la Vanguardia i Eurovegas, un cocktail d’interessos explosius


En el món empresarial res és gratuït. Qualsevol gran empresari d’èxit sap que les seves accions i decisions han d’estar han d’estar profundament meditades abans de posar-les en marxa, però també sap que cal crear un clima, un sentiment, una complicitat favorable per tal que les seves propostes, si signifiquen canvis substancials, siguin rebudes sense rebuig. El què es fa i com es ho fa per aconseguir els objectius ja entra dins de l’ètica de cadascú. Alguns es mouen en espais estricament professionals i seguint la llei, altres utilitzen totes les armes al seu abast, legals o no, morals o no, per arribar a la seva fita...

En ple mes d’agost La Vanguardia publicava una contra on es feia una entrevista a Lydia Artigas, coneguda professionalment com la senyora Rius. Un article intencionadament simpàtic on ens explicàvem la “bondat” de la feina de “fer senyors” que l’anciana senyora Rius havia exercit durant tota la seva vida. El reportatge estava tan ben fet que fins i tot es veia amb benvolença la feina de prostituta -ella nega i es distancia de la paraula- de la protagonista.

Fa dos dies la Vanguardia tornava a publicar una contra amb la mateixa protagonista, gairebé amb les mateixes respostes i tornant a incidir en els “beneficis” que la seva feina reportava als seus “senyors”. Curiós em sembla que un diari conservador con la Vanguardia avali d’una manera amable i tan directa la prostitució. Com també em sembla especialment singular que es parlin, com a cosa ben normal, i ens expliquin els “secrets” més íntims d’en Salvador Dalí sobre les seves aventures sexuals amb ànecs decapitats.

No m’agrada ser malpensat, però se’m fa molt estrany creure que la Vanguardia publiqui en tan poc espai de temps dues entrevistes a la mateixa persona que alaben la prostitució . Se’m fa molt estrany creure que la Vanguardia ho faci casualment. Inconscientment el cap se me’n va cap el projecte que s’està discutint aquests dies: l’interès de construir una nova ciutat dedicada al jocs a les rodalies de Barcelona. Eurovegas, que així es diu el projecte, demana a canvi important excepcions fiscals, reduccions dels drets laborals, saltar-se la llei anti tabac, la llei del menor o posar en un calaix la llei d’estrangeria entre d’altres subtileses.

No m’agrada ser malpensat, però tothom sap que passa a les ciutats que es creen al voltant del joc. Només cal recordar alguna de les pel•lícules americanes sobre las Vegas o Atlantic City per saber que pot significar un projecte d’aquest estil : joc, trampes, violència, drogues, delinqüència, blanqueig de diners, proxenetes, màfies i prostitució. He dit prostitució? Em sembla que algun diari conservador intenta suavitzar la imatge de la prostitució ...

No m’agrada ser malpensat, però la intenció per part de La Vanguardia de justificar i “amabilitzar” la prostitució em fa mala espina. Com deia al principi ningú al món dels negocis fa res gratuïtament. Esperem, però, que aquest cop no se’n surtin.

5 comentaris:

  1. "Piensa mal y no herrarás"

    ResponElimina
  2. doncs ja pots malpensar els mitjans de comunicació treuen la gran majoría de diners de les mafies de la prostitució mitjançant els anuncis no compres prensa con anuncios prostitución #mediosconanunciosprostituciónNO

    ResponElimina
  3. Com be diu la Pitu, tenim una dita que diu piensa mal y acertaras, i aquí aixó comensa a fer " tuff"
    Montse

    ResponElimina
  4. En Roberto Saviano especialitzat amb el crim organitzat diu que si aproban el Eurovegas a Catalunya ens convertirem oficialment en el centre de reciclatge mafiós d'Occident. Cal frenar aquesta atzagaiada no per aixó viurem nosaltres millor, d'altres segur que sí peró a canvi de qué!!
    Montse

    ResponElimina
  5. Doncs també està la frase de "pensa mal i l'encerteràs".

    Com a ciutadà que viu a Sant Boi de Llobregat no m'agrada gens aquest projecte que el tindré "a casa".

    Com a ciutadà català no m'agrada gens que els cervells hagin d'emigrar i el govern es dediqui a fomentar els crupiers i les dones de companyia com a professió amb futur.

    En realitat està clar perquè es fa tot el possible per a què la gent intel·ligent se'n vagi fora i els no tant intel·ligents es quedin. Volen gent que digui "sí bwana" i res més.

    Aquest tipus de nou feudalisme és el que es fomenta des de les institucions catalanes.

    I per cert, quan a TV3 es diu que "destacats empresaris catalans" estan negociant això d'Eurovegas, què volen dir? Són els mateixos "destacats empresaris catalans" de Spanair?

    Aquest és un projecte que els nacionalistes haurien de voler que se n'anés cap a Madrid ;-)

    ResponElimina